que il·luminen el meu caminar,

m’agradaria que estiguessim junts

i així poder-te besar.

Observo la teva boca

que mai s’equivoca,

i em permet gaudir

de la vida que em toca.

a) El temps verbal dominant ha de ser perfet simple.
b) El narrador ha de ser extern (3a persona).

En Sergi era un noi jove, ben plantat, alt i fort. Era romàntic i detallista amb les seves xicotes, i tenia les idees ben clares; volía ser actor.

Estudià molt dur per a aconseguir-ho, i finalment, el trucaren per a fer la seva primera pel·lícula.

Havia de representar un personatje!!!!! dolent, i li digueren que la llarga cabellera que tenia era el que buscaven.

Repasà cada dia el guió, i finalment arribà el dia abans del primer rodatje. Estava molt nerviós, i a causa d’això, tenia molta gana. La seva mare li va fer un sopar mai vist: patates fregides, macarrons, pizza, ous ferrats, tonyina amb salsa de tomàquet, i per últim un pastís de llimona que ocupà tot el plat.

Se’n anà a dormir gairebé empatxat, i quan es despertà pel matí es trobà tota la seva cabellera estesa pel terra de la seva habitació.

Cridà desesperadament a la seva mare, i aquesta quedà bocabadada pel succeït. Anaren al metge, buscant una explicació, i els hi comunicà que la pèrdua de cabell era a causa de l’alèrgia a la llimona, i que no creixería fins al cap d’un any.

El pobre Sergi es deprimí i no es presentà al rodatje, de manera que el despatxaren i ell no es va presentar a cap més prova per ser actor.

PRIMERA PERSONA

Mai m’havia agradat anar de colònies, però aquell any va ser diferent. Vaig decidir que provaría aquella experiència.

El dia abans vaig passar molts nervis juntament amb les meves amigues, ja que havíem d’anar a Mallorca en vaixell i no hi havíem pujat mai.

Va arribar l’esperada nit del 13 de gener, en la qual viuríem moments inolvidables. Vàrem passar la nit al vaixell, rient i parlant moltíssim, però dormint molt poc.

Durant els sis dies que vàrem estar a Mallorca, tot i que vàrem haver de caminar molt, ens ho vàrem passar d’allò més bé.

TERCERA PERSONA

El dia abans va passar molts nervis juntament amb les seves amigues, ja que havien d’anar a Mallorca en vaixell i no hi havien pujat mai.

Va arribar l’esperada nit del 13 de gener, en la qual viuríen moments inolvidables. Varen passar la nit al vaixell, rient i parlant moltíssim però dormint poc.

Durant els sis dies que varen estar a Mallorca, tot i que varen haver de caminar molt, s’ho varen passar d’allò més bé.

TEXT 1 – Just obrir la porta d’aquella cambra, un càlid formigueig m’envaí…

Era allà asseguda, a la vora del llit, esperant-me amb un somriure d’orella a orella. Feia anys que no ens veiem, i que per fi tornés a Barcelona, em va alegrar molt. Em va abraçar, i varem estar dues hores parlant sobre tot el que havíem fet durant aquest temps. Em va explicar els seus problemes familiars, la seves històries d’amor, i moltes més coses. Em va explicar, que tenia pensat quedar-se aquí durant un temps, i jo li vaig oferir casa meva, per així poder recobrar la nostra amistat. Aquella cambra que s’havia convertit amb els anys en una cambra vella i fosca, havia sigut molt especial per nosaltres a la infància,i ara havia recobrat la llum i l’alegria que mereixia.

TEXT 2- Just obrir la porta d’aquella cambra, l’aire gèlid em penetrà fins al moll de l’ós.

En aquella petita habitació, hi havia un gran record. Tot seguia al mateix lloc on ho vaig deixar fa 12 anys: El llit al costat de la gran finestra, la prestatgeria plena de llibres d’aventures i de còmics realment divertits, les parets plenes de pòsters dels cantants que estaven de moda en aquella època, i aquella petita caixa a un racó fosc i llunyà. Vaig sentir ànsies d’obrir-la, encara que sentia por per tot el que podia trobar a dins. Vaig obrir-la lentament i amb precaució, i contenia les fotografies del meu estimat amic, en Josep, poc abans de la seva mort. Vaig sentir un escalfred per tot el cos, i em va caure una llàgrima. No sabia ben bé on era, sentia que aquella cambra s’anava fent més gran i fosca i que m’allunyava de la realitat.

En Pau, era un homenet simpàtic però molt despistat. Un dia anaba conduint per un carrer de la seva ciutat i, igual que sempre, anava molt despistat. A causa de la seva poca atenció, el cotxe se li’n va anar cap al costat, i va txocar contra una botiga, i això va fer que morís.

Quan mors, vas al planeta Guaykiki, que es el planeta dels fantasmes. Ell era bastant feliç allà, només tenia un problema: El cop contra la botiga va ser molt fort, va fer que ell es mossegués la llengua de tal manera que es va quedar sense poder pronunciar les eles. Va estar molt de temps ahorrant per poder aconseguir 2235 euros amb 63 cèntims, i poder apuntar-se a una acadèmia on li perfeccionessin aquest error al parlar, i per fí ho va aconseguir. Va estar durant 2 anys i 3 mesos anant a aquella acadèmia, pero al final va poder tornar a pronunciar la ela amb perfecció.

Comarca                                                  Tipus d’indústria

Barcelonès                                                                Edició i mobles

Vallès Occidental                                                     Transformació metalls

Vallès Oriental                                                         Tranformació metalls

Baix Llobregat                                                          Tranformació metalls

Maresme                                                                  Tèxtil i confecció

Tarragonès                                                              Tranformació metalls

Baix Camp                                                               Transformació metalls

Segrià                                                                      Tranformació metalls

Gironès                                                                    Tranformació metalls

39. Observa el diagrama de sectors i la taula següent i indica els dos tipus d’empreses que predominen a Catalunya:

Els dos que predominen són els que tenen com a persentatge un 48 % i un 28 %, perquè encara que les empreses siguin petites en tenen moltes, i per tant, també tenen molts treballadors.

40. Busca informació, a través de la premsa o d’internet, sobre algun procès de deslocalització industrial que s’hagi produït recentment a Catalunya:

La Nissan, situada a Barcelona, ha acomiadat a uns 3000 treballadors que, actualment s’estan manifestant perquè no veuen just que vulguin traslladar part de l’empresa al Marroc (Tanger), país subdesenvolupat.

En Simón vol drets de visita, passeigs de cap de setmana…

Jo treballo de veterinària en un refugi d’animals, i un dia, van portar en Bubba, un gos petit abandonat que va ser atropellat per un camió i jo mateixa l’havia d’operar.

Tot va sortir bé, però es clar, que faria en Bubba quan es recuperes?

Vaig decidir adoptar-lo, i així de passada li donaria una sorpresa a en Simón, el meu marit.

Entre tots dos ens vam fer càrrec d’ell, el vam criar i el vam arribar a estimar com un fill.

Un dia, en Simón i jo vam discutir, i lamentablement vam decidir acabar amb la nostra relació de 6 anys.

Seria un divorci senzill, sense cap problema, perquè tots dos érem pacífics i madurs, però, qui es quedaria amb en Bubba?

Creiem que el millor era que un jutge ho decidís, així evitaríem baralles innecessàries.

Aquest va tenir en compte que vaig ser jo la que el va adoptar, però també va comptar en que el vam criar entre tots dos…

Per tant, va decidir fer una custòdia compartida, de dilluns a divendres el tindria jo, i els caps de setmana en Simón. Com és que hi ha mides diferents? Bé, força bé, però només hi ha 185 mots, no arriba a 200, per tant no pots tenir les màximes puntuacions, i hi ha faltes d’accents que podries haver evitat perfectament. Ad: 1,5 Chs:1,75 Chr: 1,25 Corr:1 Qual: 1,75 Total:7,25

En Simón vol drets devisita, passeigs de cap de setmana…

Jo treballo de veterinària en un refugi d’animals, i un dia, van portar en Bubba, un gos petit abandonat que va ser atropellat per un camió i jo mateixa l’havia d’operar.

Tot va sortir bé, però clar, què faria en Bubba quan es recuperés?

Vaig decidir adoptar-lo, i així de passada li donaria una sorpresa a en Simon, el meu marit.

Entre tots dos ens vam fer càrrec d’ell, el vam criar i el vam arribar a estimar com un fill.

Un dia, en Simón i jo vam discutir, i lamentablement vam decidir acabar amb la nostra relació de 6 anys.

Seria un divorci senzill, sense cap problema, perquè tots dos érem pacífics i madurs, però, qui es quedaria amb en Bubba?

Crèiem que el millor era que un jutge ho decidís, així evitaríem baralles innecessàries.

Aquest va tenir en compte que vaig ser jo la que el va adoptar, però també va comptar que el vam criar entre tots dos…

Per tant, va decidir fer una custòdia compartida, de dilluns a divendres el tindria jo, i els caps de setmana en Simón.

Ad:2

Chr:2

Chs: 2

Corr:1,75

Qual: 2

Total:9,75

Final: 8,5